Equip de redacció
Joan Bramón Font, president de Feceminte i Fecotel, destaca en aquesta entrevista publicada a UNE, la revista de la normalització espanyola, la rellevància de la normalització en el sector de les telecomunicacions i de la intel·ligència artificial. La creació d’estàndards és clau per garantir la interoperabilitat, la seguretat i la transparència, aspectes fonamentals en un món cada cop més digitalitzat i connectat.
A continuació, podeu llegir l’entrevista completa:
La normalització ha d’estar present en la IA i assegurar mínims necessaris en tots els sistemes
La Federación Coordinadora de Telecomunicaciones (Fecotel) està formada per organitzacions empresarials regionals que representen més de 600 empreses instal·ladores i integradores de telecomunicacions. Fecotel és membre de UNE, participa en la seva Junta Directiva i lidera l’elaboració de normes UNE clau per a la competitivitat dels seus associats en temes com telecomunicacions, infraestructures o IoT i bessons digitals.
Què aporta la normalització al vostre sector d’activitat?
Una cosa tan essencial per a un sector on participen tants tipus d’empreses i professionals com és que tots puguem tenir unes referències clares dels productes, serveis o dissenys que assegurin el correcte funcionament del resultat final.
Seria inimaginable que un sector com el de les telecomunicacions, on el llenguatge d’1 i 0 recull totes les llengües del món i totes les imatges possibles, fallés precisament per no ser capaços de transmetre aquesta informació, per no existir un llenguatge comú amb unes regles clares i comprensibles per a tots i aplicables.
Quines normes considereu més destacades?
Per a nosaltres, hi ha molts tipus de normes interessants i importants, però especialment aquelles que garanteixen criteris clars sobre interoperabilitat, transparència o seguretat.
De res serviria crear tecnologies cada vegada més potents i amb majors capacitats, i que ho féssim sota l’error de ser illes incomunicades, incapaces de ser connectades a unes altres, amb una falta total de traspassar informació en qualsevol direcció, o que el traspàs d’informació no sigui transparent i segur.
Ara estem veient l’auge de la IA, que és el següent pas en l’acumulació de coneixements disponibles i que ens ofereix aquesta informació ordenada a través d’aquesta intel·ligència en formats adequats a les necessitats que li expressem. No obstant això, dues IA que treballin en el mateix camp no ens ofereixen la mateixa informació, format o enfocament, o potser pitjor encara, ho fan amb filtres, biaixos o censures.
Aquí la normalització ha d’estar molt present i assegurar que els mínims bàsics necessaris siguin presents en tots els sistemes.
Quin balanç feu de l’activitat de UNE?
UNE té una tendència ascendent en el paper que realitza any rere any. Especialment si tenim en compte que les empreses i les organitzacions com la que represento cada vegada veiem amb més claredat que participar directament en els treballs de confecció de normes a través dels Comitès Tècnics de UNE és un encert important, ja que produeixen respostes adequades al que el mercat sol·licita i, sobretot, en temps molt més curts.
El seu caràcter multidisciplinari i molt participatiu a través dels Comitès Tècnics procura que els seus resultats reflecteixin totes les opinions i criteris, i per això aporten millors resultats que si aquest treball fos exclusivament realitzat per les Administracions públiques, menys flexibles en aquests formats i on altres criteris estan presents.
Quins són els camps de progrés més destacats de la normalització en el futur?
Sens dubte, tot el que fa referència a la comunicació, la connectivitat, la interoperabilitat, la transferència i transparència en l’ús de les dades, així com la seva seguretat, seran aspectes clau per a la labor de UNE en l’àmbit nacional i internacional.
Però, sobretot, cal posar la persona al centre de tot el que es faci, tant a nivell individual com col·lectiu. Altres enfocaments podrien donar resultats preocupants.
