Joana Barbany i Freixa
Fa un parell d’anys em vaig plantejar el repte de plasmar per escrit tots aquells coneixements i experiències adquirides al llarg de la meva trajectòria professional. Uns aprenentatges que indubtablement impacten, i de quina manera, en el nostre dia a dia personal.
Vaig començar escrivint conceptes, que més endavant es van transformar en breus reflexions i que mica en mica van anar agafant cos fins a desembocar en el què ara és el meu primer llibre publicat: “Rehumanitzant la tecnologia”.
Com titulem el nostre llibre no és un tema menor… són hores de discussions amb l’editorial, de llistes i llistes de títols, de preguntar a amics quin troben més atractiu o més els inspira.
Darrerament es parla molt d’“humanitzar” la tecnologia o de ser més “humans” en aquest món digital. Un tema molt actual doncs, que pot ser un bon títol o clam per a una marca, un servei, un projecte o una obra literària. Però jo crec més en el concepte de “Rehumanitzar”.
El prefix “RE” etimològicament prové del llatí i fa referència a “repetir una acció diverses vegades” (com reiterar, repicar), “tornar a fer el que ja s’ha fet però des d’una perspectiva contrària” (refer, renegociar) o “tornar-ho a fer amb un nou sentit” (reanomenar, renovar) i fins i tot “anar cap enrere” (amb verbs com remuntar).
D’altra banda, el concepte “Humanitzar” fa referència a “Fer humà, més humà, menys cruel, dur, difícil per als homes”. Com ara Humanitzar una llei, una regla.
Per tant, tot i que el terme “Rehumanitzar” no existeix com a tal als diccionaris, jo m’he permès el privilegi de fer-lo servir com a títol d’aquest assaig. Segons el meu punt de vista “Rehumanitzar la tecnologia” fa referència a aquest procés d’adaptar-nos com a persones a la tecnologia de manera recurrent, entenent “tecnologia” com el conjunt de tècniques que permeten l’aprofitament pràctic del coneixement científic.
Des dels nostres inicis, la humanitat ha estat en constant evolució, i un dels motors d’aquest canvi ha estat aquesta adaptació constant al canvi tecnològic. Des del control del foc fins a la intel·ligència artificial, el nostre viatge tecnològic ha estat ple d’invents i descobriments que han transformat la nostra manera de viure, treballar i relacionar-nos. És a dir, viure com “humans” i traient partit i aprofitant els avenços tecnològics mirant de fer-ne el millor ús possible.
En la prehistòria, el control del foc va ser un dels avenços més importants, ja que va permetre cuinar aliments, escalfar-se i protegir-se dels depredadors. El desenvolupament d’eines, des de pedres tallades fins a llances i arcs, va augmentar la capacitat de caçar, construir i treballar la terra. La domesticació d’animals va proporcionar una font d’aliment fiable i va facilitar el transport. I l’agricultura va permetre a la humanitat establir-se en assentaments permanents i produir el seu propi aliment.
A l’Edat Antiga, la invenció de l’escriptura va permetre registrar informació i coneixements, cosa que va impulsar el desenvolupament de la civilització. La roda va revolucionar el transport i la construcció, mentre que la metal·lúrgia va permetre crear eines i armes més duradores i resistents. La navegació va obrir les portes al comerç amb altres regions.
I no podem oblidar un dels invents tecnològics segons el meu parer més rellevant: la impremta, que va facilitar i impactar en la difusió del coneixement i la cultura. La pólvora va canviar la forma de fer la guerra, mentre que els molins d’aigua i vent van augmentar la producció d’energia. La brúixola va facilitar la navegació marítima, obrint noves rutes comercials…
Quan parlem de revolucions i d’impacte de la tecnologia en l’edat moderna hem de fer referència a la Revolució Industrial, que va transformar gran part d’Europa, occidental i dels Estats Units, comportant la mecanització de la producció i generant la creació i aparició de noves indústries. L’electricitat va revolucionar la vida quotidiana i va impulsar el desenvolupament de noves tecnologies. L’automòbil va permetre la mobilitat individual, mentre que l’aviació va reduir les distàncies entre continents. I ja en els darrers temps l’ordinador ha revolucionat la manera de treballar, comunicar-se i entretenir-se, i Internet ha creat una xarxa global d’informació.
L’adopció d’aquestes tecnologies sempre ha tingut defensors i detractors, hi ha qui en destaca les seves virtuts, però també qui en veu només amenaces … i ara més que mai amb la irrupció i socialització d’eines com la IA, on apareixen nous debats al voltant de l’ètica per exemple.
El futur de la tecnologia està ple d’incerteses, però de ben segur que continuarà tenint un paper important en la nostra vida: la biotecnologia, la nanotecnologia i la robòtica són alguns dels camps que més potencial tenen per transformar el nostre món i la nostra humanitat.
Aquest procés de readaptació o rehumanització de la societat entorn la tecnologia ha estat un factor clau en el desenvolupament de la nostra societat i ha contribuït a millorar la nostra vida en molts aspectes. No obstant això, és important recordar que la tecnologia no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina que hem d’utilitzar de manera responsable per construir un futur millor per a tota la humanitat, mantenint-ne els valors i adoptant-la de manera responsable. REHUMANITZEM-LA
